Diari de Lola: començant a fer Teràpia...

Hola a tots!!!


Ja he descobert que significa això de ser una gata de teràpia... I la veritat que estic encantada de ser-ho!!!



De tant en tant, la Belén em posa dins del transportin i marxem en cotxe a diferents centres, on hi ha gent gran que m'acaricia, em pentina, juga amb mi, em dóna pernilet i altres premis que m'agraden molt... Jo estic feliç!!!


 
Quan arribo a un centre nou, primer he de saber on sóc... Llavors necessito una estoneta per olorar i veure que hi ha al meu voltant, després m'agrada saludar a tothom... de vegades em posen una corretja i passegem pels passadissos... Estic tan contenta, que em passo tota l'estona ronronejant...




 


També ve amb mi la Musa, que és una gossa molt eixerida... de moment no ens coneixem massa però ens tolerem... Es maca, però és un gos, ... ja sabeu els gossos són molt diferents dels gats... la manera de treballar és diferent, bé, això és el que diu la Belén...

A casa les coses també van molt bé!! Ja conec als meus companys, i no tenim problemes de convivència... Us poso unes fotos de les primeres sessions que vaig fer i algunes dels meus companys de pis... Fins aviat!!

Diari de Lola: I ara què?

Eeeyyy!!! Com va?

La meva estada a la casa de Míriam va ser més llarga del que es preveia, em va costar una mica recuperar-me... Així que vaig passar el Nadal a casa seva i m’ho he passat genial jugant amb les boles de l’arbre de Nadal i rebent als convidats... 

M’agrada molt que vingui gent a casa i jugar amb ells... Hem seguit sortint al parc i m’han portat amb el transportí amunt i avall....

Després han tornat a canviar les coses...i he canviat de casa... 

 

En aquesta casa hi viu molta més gent...hi han dos gats, un gos i tres persones... Amb mi, ja som 7!!!

Els meus companys felins, són la Marea i el Scuba, el gos es diu Valdés, aquest ja l’havia conegut fa uns dies...

Al principi, m’he espantat una mica, en arribar jo, els altres s’han esverat, jo m’he amagat sota el sofà i el gos em bordava... No se si li agrado o no...

Per sort, la Belén quan veu que estem tots molt nerviosos em porta a una habitació on, estic soleta i em sento segura, i quan marxa de casa també em quedo en aquesta habitació. Jo li agraeixo perquè d’aquesta manera estic tranquil·la.

Ara ens hem de conèixer tots, i adaptar-nos uns als altres... Espero que no ens costi molt...

A més, he sentit que la Belén diu, que m’està entrenant per ser una gata de Teràpia... i que quan estigui adaptada a la nova llar ens hi posarem en serio...No se ben bé que vol dir això... però ja m’assabentaré!!

Us aniré explicant!!

Diari de Lola: Els meus primers quinze dies

Hola!!! 

Avui us parlaré de com van ser els primers quinze dies que vaig passar a casa...

La veritat que van ser dies molt divertits i de molts canvis...Ens estem coneixent tots... Miriam i Belén m’ensenyen coses i també aprenen coses de mi... 

S’han adonat que m’agrada molt menjar; però molt!!! I ara en comptes de posar-me tota la ració de cop me la van donant al llarg del dia... A mi no m’agrada molt això però he de reconèixer que des que ho fan em trobo una mica millor. 

 

M’han ensenyat a portar un arnès, de color lila, molt xulo!!, al principi em molestava una mica però ara cada vegada l’accepto millor. 

He sortit varies vegades de casa, al parc, al supermercat i he vist un parell de gossos, es diuen Valdés i Musa... No se qui són, però em sembla que també són de la família...

A casa m’agrada molt jugar i córrer pel passadís, tinc ratolins i pilotetes de colors i m’ho passo molt bé ficant-los per sota els mobles...

Encara em fa mal la panxa, m’estan donant xarops, suposo que deu ser perquè em trobi millor, i ja he visitat alguna vegada el veterinari... 

Espero posar-me bona aviat.

Ens veiem en uns dies...

El diari de Lola: La meva adopció

Hola amics de Curecan,

 

Avui us parlaré del dia que vaig ser adoptada...

La Belén va estar venint alguns dies a veurem al CAAD Maresme. Estava una estoneta amb mi i després marxava. Així jo m'anava habituant a ella i no se'm va fer estrany quan...

El dia 15 d’octubre em va agafar i em va fer un bon bany... Als gats en realitat no ens agrada molt que ens banyin, però la veritat que a mi em va sentar molt bé, després em van eixugar als cabells i em van ficar a un transportin amb un coixí de color taronja molt tove...que feia una olor que em feia estar tranquil·la...

 

Vàrem agafar el cotxe, on hi havia un munt de cosetes per mi... i cap a casa!

Em vaig marejar una miqueta al cotxe, així que la dutxa que em van fer no va servir de molt...

Quan vaig arribar a casa, vaig estar explorant-ho tot... La Belén em va explicar que em quedaria uns dies amb la Miriam fins que estigués bona del tot. Sembla que tindré altres companys a casa i he d’estar totalment recuperada per no encomanar-los res...

La veritat és que la Míriam m’agrada molt, sembla que estaré molt bé amb ella...

Podeu veure un vídeo del meu primer dia a casa clicant aquí, ja veureu que sóc una gateta molt eixerida... 

El diari de Lola: Qui sóc?

Hola amics de Curecan,

Em dic Lola, sóc una gateta de 4 mesos, i en la meva curta vida he passat per moltes aventures...

Quan vaig néixer, algú em va deixar, junt amb els meus germans dins d'una caixa al costat d'un contenidor... 

Vam tenir sort, perquè algú ens va veure i va trucar al Centre d’Acollida del Maresme perquè se’n fessin càrrec de nosaltres. 

Com necessitàvem biberó, un parell de mainaderes es van fer càrrec de nosaltres i ens van alletar fins que vam estar preparats per tornar al centre i sortir en adopció.

Em vam adoptar de seguida, però la primera adopció no va ser sortir bé i vaig haver de tornar al centre...

Ara, fa un mes que em vam tornar a adoptar. Em sembla que aquesta vegada he tingut molta sort. 

M’estic recuperant d’uns lleus problemes de salut, i pel que veig a casa, crec que m’espera una vida força interessant.... 

Ja us aniré explicant a mesura que vagi descobrint més coses!!!